BLOG

Què exclous que t'emmalalteix?

19-11-2019

 

Què exclous que t’emmalalteix?

Una de les preguntes que  moltes vegades faig als meus clients a les sessions de Coaching Ontològic i Teràpia Gestalt és aquesta: què exclous que t’emmalalteix?

Quan la faig em solen mirar amb cara d’estupefacció i sorpresa. No l’entenen. Però a mesura el procés d’acompanyament avança i junts anem indagant en la vida del client, solen aparèixer elements que donen resposta a la pregunta.

Què vol dir això de l’exclusió?

Ens agradi o no formam part de múltiples sistemes. Un sistema pot ser la família, l’organització on feim feina, la nostra relació de parella, les amistats, l’escola on duim els nostres fills, l’equip esportiu on jugam, el poble, el país o el continent on vivim. Tot això són sistemes. Fins i tot el nostre cos ho és.

Perquè hi hagi salut, equilibri i absència de conflicte en aquests sistemes s’ha de complir una llei fonamental: la pertinença.

La llei sistèmica de la pertinença estableix que tot element d’aquest sistema té dret i reclama pertànyer-hi. Si això no succeeix, aquest element, d’alguna manera reclama ser vist, reconegut i escoltat mitjançant el conflicte o la malaltia.

Per tant, tot allò que rebutjam, negam, amagam o marginam, ja siguin persones, objectes, emocions, fets, símbols, característiques de la nostra personalitat o idees,  és subjecte de la nostra exclusió, i per tant, estam violant la llei bàsica de la pertinença, la qual cosa fa que provoquem conflicte i malaltia en nosaltres mateixos i en els nostres vincles.

Hi ha exclusió, per exemple, quan un membre de la família és rebutjat, ignorat o mal vist, quan no volem acceptar una emoció que regna a la nostra organització, quan no escoltem o valorem les propostes i la feina d’algun departament d’una organització o empresa, quan no elaboram, per exemple, el dol d’un abort o una mort tràgica i dolorosa. Hi ha exclusió, també, quan etiquetem o jutjam a l’altre com a diferent de nosaltres.

Moltes vegades aquesta exclusió és molt més present i quotidiana del que ens pensam, perquè ve marcada en els nostres patrons inconscients de comportament, que hem après de la nostra tradició familiar, de la cultura i del sistema educatiu on ens hem format.

En la majoria dels casos, l’exclusió és tan present en la nostra vida que el nostre llenguatge, el nostre cos i les nostres emocions ens delaten, i només escoltant-nos i prenent consciència, sabrem què estam excloent de les nostres vides.

No fa gaire, en una sessió de Coaching un client s’adonà que estava tractant la nova parella de sa mare com un “extern”. El meu client es sentí molt millor, adoptà una mirada més amorosa i la relació amb la seva mare millorà quan va deixar d’etiquetar aquella persona com a “externa” i la va considerar com el que realment era: “la parella de la seva mare”. Només transformant les paraules va transformar les emocions en relació a aquella persona i va generar un clima d’inclusió que alleugerí el conflicte familiar i el patiment emocional.

I tú, què exclous que t’emmalalteix?

Per acabar, et convid a que et quedis amb aquesta frase:

 “La salut i l’equilibri emocional a la nostra vida i en els nostres vincles resideix en el reconeixement i la inclusió de totes les parts que conformen el nostre sistema”

Pere Berga

Coach Ontològic i Terapeuta Gestalt.

Comentaris


Comentar

Utilizamos cookies propias y de terceros para analizar y mejorar la navegación. Saber más