Ansietat i disfuncions sexuals masculines
19-09-2018
Un jove (o no tant jove) s’acosta a la consulta, el faig passar i després d’intercanviar unes paraules per anar trencant el gel, m’explica el motiu pel qual es troba assegut al meu davant.
Ho està passant fatal perquè des de fa una temporada les seves relacions sexuals són un desastre (diu ell). Quan li demano en què consisteix el «desastre», m’explica que no «funciona» al llit perquè no és capaç de mantenir l’erecció així com desitjaria. També m’explica que li passa d’ençà que ha iniciat una relació amb una nova parella, de la qual n’està molt, i que ha decidit venir perquè té la impressió de que el «problema» empitjora a mesura que passen els dies i les setmanes i no sap què fer, ni com solucionar-ho. Està molt preocupat perquè creu que si això continua així aquesta relació està condemnada al fracàs inexorablement.
Després de que m’expliqui alguns detalls més sobre la situació que està visquent, li demano a veure si això també li succeeix de la mateixa manera quan es masturba, estant tot sol. Després d’un instant de vacil·lació, al jove (o no tant jove) se li obren molt els ulls tot arquejant les celles i contesta que no de manera rotunda i contundent, com si fos la primera vegada que s’adonés d’aquest fet.
Aleshores li explico que el que li passa no és un problema físic, dels seus genitals o del seu cos, que no té cap tipus de malaltia, sinó que el que li succeeix és que durant les seves relacions sexuals experimenta ansietat i que el que li passa té més a veure amb el que pensa que amb qualsevol altra cosa.
Val a dir, que la majoria de persones, quan s’acosten a la consulta sexològica amb una situació similar a la d’aquest jove (o no tan jove), ja saben això. Ho saben perquè molts han passat primer per la consulta de l’uròleg, segurament cercant una solució ràpida i eficaç al «problema», i aquest els hi ha dit que es troben perfectament, que lo seu és «de cap», que millor que vagin a ca el psicòleg-sexòleg i que tal vegada allà hi podran posar remei.
I és que la causa de la disfunció sexual masculina, que principalment es manifesta mitjançant una manca d’erecció o una ejaculació excessivament ràpida, moltes vegades té a veure amb un problema d’ansietat, que acaba dificultant el cicle de resposta sexual.
Entenem ansietat com a excessiva preocupació o por a que ocorrin determinats fets (siguin o no possibles), però que encara no han passat. Tal vegada els fets temuts si que han ocorregut en el passat i es tem que tornin a donar-se. Per tant, si ho aplicam a la sexualitat i en concret a la sexualitat masculina no podem obviar que venim d’on venim, i això no ho podem canviar.
La nostra cultura, patriarcal i masclista, ha desenvolupat un model de sexualitat on l’home ha de tallar el bacallà, remenar les cireres, portar la iniciativa, i sobretot complir, complir i complir. Complir com toca, que per això som homes. I no només complir amb “lo nostre” sinó també amb la parella. Com si l’encontre sexual fos una feina, una responsabilitat, hem de complir com a eficients executius, perquè si no…ai si no complim amb el que s’espera de nosaltres, aleshores es desencadenen totes les pors i temors derivats de les creences que la cultura patriarcal ens imposa.
No serem prou homes, no serem dignes, no donarem la talla, no complirem amb el que s’espera de nosaltres, serem uns pixa-fredes i serem portadors d’una tara que ens farà sentir-nos menys homes que la resta i avergonyir-nos de nosaltres mateixos.
Per tot això, no és estrany que havent après aquest tipus d’imperatius culturals pel que fa al sexe, es generi entre d’altres inconvenients, una ansietat que dificultarà el normal desenvolupament de la resposta sexual humana.
Sobre quines són aquestes pors o sobre com actuar davant d’això, en podem parlar un altre dia.
