Com superar una crisi vital o professional?
31-10-2018
Vivim una crisi personal o professional quan experimentam alguna d’aquestes dues situacions.
La primera, quan succeeix a la nostra vida un fet inesperat que ens descol·loca, ens bloqueja i ens treu la tranquil·litat i estabilitat que gaudíem. Aquest fet fa que ens adonem que estam enrocats en un bucle, del que no sabem sortir.
Davant això, sentim que disposam d’eines per gestionar aquest canvi i això ens genera malestar emocional.
Aquest sotrac pot ser causat, per exemple, per una ruptura sentimental, l’arribada d’un fill inesperat, quedar-se de sobte sense feina, una mala noticia que ens afecta directament, un canvi laboral que ens incomoda o un conflicte amb algú, entre molts d’altres.
La segona situació s’esdevé d’una altra manera. No succeeix res inesperat, però ens sentim insatisfets, inquiets, desmotivats, cansats. La rutina i el dia a dia ens pesen. Ens adonam que a la feina, a la nostra vida de parella, amb la relació amb els altres, no acabam de ser feliços. Tenim somnis, projectes, il·lusions, però no trobam el camí per tirar-los endavant.
Sentim que no tenim el control de la nostra vida. Sabem que volem un canvi, però les pors, els dubtes, les inseguretats ens mantenen en estat de paràlisi.
En el nostre interior escoltam una cridada, un veu interna que ens convida a fer cas al nostre cor, però hi ha quelcom que ens ho impedeix.
Per què ens sentim així? Per què ens és tan difícil gestionar determinats canvis? Com sortir d’aquesta situació?
El que en realitat ens passa és que en el passat, durant la nostra infància i adolescència, vam adquirir determinats aprenentatges que avui ja no ens serveixen. Per ser reconeguts, vists i estimats pels nostres pares, per fidelitat al nostre sistema familiar o per protegir-nos del dolor que vam experimentar, adoptàrem certs mecanismes de comportament que ens impedeixen connectar amb les nostres necessitats, amb la nostra autenticitat.
Vam crear, entorn a nosaltres, com una presó en forma de cuirassa, que ens impedeix oferir als altres la nostra millor versió.
A més d’això, vivim en una societat on ens han inculcat que l’única manera d’aprendre és a través de rebre informació. Ens hem oblidat del cos, de les emocions, de l’espiritualitat.
Per favor, pren nota d’aquesta frase lapidària:
En algun moment de la vida, renunciàrem a ser nosaltres mateixos i ens vam tancar dins un presó interna.
El problema, moltes vegades, és que no som capaços de veure aquestes reixes que ens empresonen.
Sortir de la zona de confort vol dir exactament això. Conèixer les nostres reixes internes per poder-les, després, esbucar i començar el camí per crear la vida que desitjam.
Per rompre les reixes que vam crear necessitam donar-nos permís per fer un viatge interior.
Un viatge interior que implica desaprendre per tornar a aprendre.
Per desaprendre, hem tenir el coratge de transcendir el dolor de les ferides emocionals que encara couen. Es tracta de connectar amb les emocions de manera profunda, i tancar allò que ens queda pendent per tancar, perquè això ens sanarà i ens obrirà a noves possibilitats.
Necessitam connectar amb els nostres valors, amb el que ens apassiona, i estar disposat a veure el que no veiem de nosaltres mateixos, les nostres llums i ombres.
Per fer-ho, també hem de revisar els nostres judicis, el nostre sistema de creences, prendre consciència de com interpretam el món, de quin és el lloc i paper que ocupam i els vincles que establim en el nostre sistema familiar i professional, perquè d’aquest depenen la nostra salut mental i emocional.
Es tracta d’aprendre a relacionar-nos i comunicar-nos de manera més sana, perquè si estam en una crisi vital, segurament tenim converses pendents amb moltes persones.
Per sortir d’una crisi vital i professional ens hem d’atrevir a explorar nous moviments corporals que tenim rovellats, perquè en el moviment trobarem la voluntat, la flexibilitat i l’obertura i l’estabilitat per encarar nous camins i oportunitats a la vida.
Per favor, queda't amb aquest missatge:
Per superar una crisi vital o professional s'ha sortir de la zona de confort. I això significa desaprendre allò que aprenguérem en el passat i donar-nos permís per habitar espais de nosaltres mateixos que un dia negàrem, en relació a la nostra manera de pensar, d’emocionar-nos i de moure’ns a través del nostre cos.
Coach Ontològic i Sistèmic
View Article PubMed NCBI Google Scholar 81 <a href=https://bestcialis20mg.com/>is there a generic cialis available</a> Pure anti oestrogens, tamoxifen and iodotamoxifens completely reversed VBL resistance in the mdr 1 transfected lung cancer cell line, S1 1
<a href=https://cialiswwshop.com/>buy cialis canadian</a>
<a href=http://cialiswwshop.com/>buy cialis canada pharmacy</a>
<a href=http://vsamoxilv.com/></a>
<a href=https://vslevitrav.com>levitra without a script
<a href=http://gcialisk.com>cialis on line
<a href=https://ponlinecialisk.com/>п»їcialis
