Les pors sexuals masculines (I)
17-10-2018
A l’anterior entrada vam parlar de l’ansietat com a principal factor motivador de les disfuncions sexuals masculines (manca d’erecció i ejaculació ràpida o precoç). Dèiem que en gran mesura aquesta ansietat venia donada degut al model de sexualitat que la nostra cultura «imposa». Un model on la principal responsabilitat de que la relació sexual «funcioni» recau en l’home. D’aquesta manera l’home se sent responsable de dur la iniciativa, de fer que la relació sexual vagi bé, de donar la talla, de que la parella gaudeixi, de controlar la situació en tot moment, etc.
Així doncs, ens trobam amb molts homes que acudeixen a la relació sexual amb una actitud més semblant a la de «passar un examen» en comptes de fer-ho amb la finalitat de gaudir, obtenir plaer, passar gust, expressar i sentir determinades emocions i sentiments, etc. Oblidant, per tant, quines són les principals funcions o finalitats de la sexualitat humana....entre les que no hi hauria d’haver les lligades al compliment de determinats deures i/o responsabilitats (ja en tenim suficients com per convertir la sexualitat en una més!!).
Evidentment aquesta situació pot provocar que l’home pugui «interpretar» la relació sexual com un «perill» si no es desenvolupa segons el «guió previst» i és aquí on l’ansietat sol fer acte de presència.
Algunes de les pors sexuals que l’home pot sentir abans o en el transcurs d’una relació sexual poden estar relacionades amb el seu desenvolupament o amb la tècnica, per dir-ho d’alguna manera, mentre que d’altres poden estar relacionades amb qüestions més de caire socio-cultural i moral.
A continuació enumerarem 5 de les principals pors sexuals masculines:
- La por a ser estèril:
Malgrat que per a molta gent les finalitats principals de la sexualitat van lligades més al plaer i a l’expressió d’emocions i de sentiments, no hi ha dubte de que, almenys en una determinada època de la vida, la reproducció esdevé també una important funció de la sexualitat. De fet, en sentit estricte, l’origen de la sexualitat té a veure amb la reproducció. Així doncs, quan arribada l’hora la parella es planteja el tenir fills/es i apareixen les primeres dificultats, pot començar per alguns homes (i també dones) un autèntic calvari en no poder complir amb un dels principals «deures» com a éssers vius: reproduir-nos.
Algunes frases populars ens recorden aquest «deure» i actuen com a elements de pressió quan ens trobam en aquestes circumstàncies, per exemple:
Una parella sense fills és com un jardí sense flors
A la vida has de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill
Allà on hi ha nins/es hi ha alegria (i viceversa)
...
Frases com aquestes fan que la l’home (i la parella) se senti desvalorada i que la seva identitat es vegi minvada. No ser pares (i mares) no ens dóna el mateix estatus que la resta, i per tant, no ens sentim igual que la resta. Un home sense el «títol» de pare, no és com els altres, és un home incomplet (sobretot tenint parella femenina i a una determinada edat), i el mateix li passa a la dona amb la maternitat.
Continuarem...
