Les pors sexuals masculines (II)
21-11-2018
Tal i com havíem explicat al final de l’article del mes passat, procedim a continuar anomenant les cinc principals pors masculines associades a la sexualitat i a les relacions sexuals. La primera, comentada a l’article anterior, era la por a l’esterilitat. Així doncs, en el present article recorrerem de manera breu i concisa la por a ser (o semblar) homosexual, la por a ser «banyuts» i la por a la pèrdua d’erecció. La por a ejacular de manera (excessivament) ràpida la comentarem en la propera entrada.
- La por a ser (o semblar) homosexual:
Malgrat aquest pugui ser un dels temors on més s’hagi avançat en els darrers 25 anys, molts homes d’avui dia seguim angoixats pel fantasma de la homosexualitat. Malgrat que el comportament políticament correcte sigui el de mostrar-nos tolerants i comprensius amb el fenomen, encara és cert que mostrar obertament aquestes actituds (especialment en determinats ambients masculins), ens crea tensions en les relacions amb d’altres homes. Només cal fixar-se com el contacte físic entre mascles continua creant rigideses corporals, cosa que, provoca que sovint ens saludem enèrgicament, amb una forta encaixada de mans (n’hi ha que arriben a fer mal), o ens abracem donant-nos fortes i sorolloses palmades a l’esquena.
A dins les famílies, els pares i mares, diem que en ser grans ens serà igual que els nostres fills/es siguin homosexuals, però en la intimitat reconeixem que si poguéssim triar, ens estimaríem més que no ho fossin, per allò de que no haurien de patir tant (no se suposa que ho hem superat?). També ens sol cridar l’atenció, arribant a la preocupació en alguns casos, quan algun dels nostres fills o filles té predilecció per les joguines que no corresponen al seu sexe, especialment els nins que juguen a pepes o es disfressen de nina....
Ja en el terreny de les pràctiques sexuals, tampoc és estrany que un home se senti contrariat tot preguntant-se si el plaer sexual que sent, derivat de pràctiques sexuals anals, no significa, en el fons, una homosexualitat encoberta.
- La por a ser «banyuts»:
La infidelitat de la parella és un altre vell temor no superat. Per a l’home «tradicional», les darreres dècades en que s’han aconseguit diverses fites pel que fa a l’alliberació i la igualtat de la dona (ens referim aquí al terreny de la sexualitat), no han estat més que un augment de les possibilitats de poder cobrar-se més «peces de caça». Ho diem així, ja que, en el fons, molts homes continuem sentint-nos «caçadors».
Ara bé, aquesta major accessibilitat sexual pel que fa a les dones, no és acceptada de la mateixa manera quan és la pròpia parella la que pot fer-ne ús. A canvi de la fidelitat conjugal, molt homes hem acceptat (no sense esforços) ser fidels...encara que en molts casos procurem aprofitar les oportunitats que puguin aparèixer (dinars i sopars d’empresa, viatges de negocis,...) fent servir tot tipus d’arguments i excuses. Si la parella ens descobreix, procurarem treure ferro al tema mitjançant raonaments lliberals i progressistes, però si és a la inversa i som nosaltres els banyuts, aleshores ens sentirem profundament traïts i abandonats...fins a arribar a viure les infidelitats de la parella com a autèntics atemptats contra la nostra identitat masculina.
- La por a la pèrdua d’erecció o a que l’erecció no sigui suficient:
Ja ens vam referir a aquesta qüestió quan parlàvem de l’ansietat com a principal causa de les disfuncions sexuals masculines, principalment de la manca d’erecció o disfunció erèctil.
Això pot ser degut a dues qüestions fonamentals. D’una banda el fet de prendre’ns les relacions sexuals com una obligació més a complir i no com a font de plaer, salut i benestar (cosa que podem aconseguir de múltiples formes), provoca que les possibilitats de que ens falli l’erecció són directament proporcional al grau de creença que tinguem en aquesta idea. Com més m’ho cregui, més responsabilitat sento, i per tant més ansietat patiré si les coses no passen com crec que han de passar.
De l’altra, seria també conseqüència de tenir un model de sexualitat massa centrat en el coit i on els homes hem de donar la talla, dur la iniciativa, etc. D’aquesta manera, si falla l’erecció, si falla «l’eina», tot falla, ja que no sabem què fer ni com reaccionar, i en cas de saber què fer, no solem donar el mateix valor a les altres alternatives sexuals quan l’erecció no és prou bona, per tant, en el fons, les alternatives sexuals no ens consolen si no se’ns aixeca prou.
En el fons valorem l’èxit de la relació sexual en funció del rendiment aconseguit, i aquí rau l’error principal. La sexualitat no es pot valorar només en aquests termes.
En el proper article abordarem el darrer temor: la por a ejacular aviat.
