Quants "haver de" ofeguen la teva vida?
30-11-2018
Un dels indicadors que confirmen que no estàs vivint la vida que voldries i et sents esclau o esclava dels altres o de les circumstàncies, és el nombre de vegades pronuncies la forma verbal “haver de”.
He de fer feina aquí. M’he de dedicar a això. He de cuidar a tal persona. He de fer content a tal altra. M’he de comportar així. He de ser així o fer això a les meves relacions d’amistat o parella. He d’estalviar. He de guanyar molts doblers. O ans el contrari, he de ser pobre perquè així seré fidel al meu sistema familiar. He de cuidar els nins sempre, perquè som la mare. M’he de passar tot el dia a la feina, perquè som l’home i "ja se sap, el mascle ha de dur els doblers a casa". ¿Et sona?
He de. He de. He de.... Però, realment, vols?
Quants d’aquests “haver de” ofeguen la teva vida? Quins dels teus valors estàs traint amb cadascun d’ells? Quins límits necessites posar? Com de present és el “NO” a la teva vida? I el “sí”? Quina necessitat no estàs satisfent? Quants d’aquests “haver de” podries transformar amb “Jo vull”?
Quina d’aquestes preguntes et ressona més?
El teu llenguatge diu més de tu del que et penses, i moltes vegades, cada de vegada que dius “haver de” és com si manifestessis una declaració de que no estàs sent coherent amb tu mateix.
I aqueta incoherència també es veu reflectida en el teu cos. I el cos mai menteix. T’has fixat en la teva postura corporal i amb les teves emocions cada vega que dius “haver de”. Què diu?
Darrera de cada “haver de”, moltes vegades, s’hi amaga un mandat familiar molt profund, o una creença cultural d’origen judeo-cristià que t’empassolares com a veritat inqüestionable, per ser acceptat, per adaptar-te, per ser reconegut, estimat o per protegir-te de determinat dolor o patiment.
Què pots fer per desfer-te del mode “Haver de” que ja no et serveix, i instal·lar-te en el mode “Jo vull triar si he de o jo vull”.
Només hi ha un camí: treballar-te, qüestionar-te les creences limitants, els teus judicis, la teva posició o lloc en els sistemes on interactues, els teus patrons de comportament, entrar en les teves emocions, sentir-les i escoltar el seu missatge, fomentar el moviment corporal per empoderar-te a passar a l’acció responsabilitzar- te de les teves decisions des de la teva autenticitat.
És una feina que requereix coratge, compromís i deixar-te ajudar.
Et propòs un exercici.
Et deix amb aquesta frase del mestre de Coaching Ontològic, en Julio Olalla.
“El que realment ens fa patir és pensar i sentir que la realitat que no ens agrada no pot canviar, que no es modificable i no hi ha altres alternatives per viure d’una altra manera”
Pere Berga
Coach Ontològic i Sistèmic.
